La nostra història

Encara a finals del segle XIX, al nostre país, l’ensenyament era un servei ciutadà que cap administració no es prenia seriosament ni hi dedicava prou recursos, i fins ben bé al segon terç del segle XX encara era ben veritat la vergonyant dita de “passar més gana que un mestre d’escola”.

Eren poquíssims els nens de famílies treballadores que podien assistir a classe, o deixaven d’anar-hi perquè a cap edat havien d’entrar a treballar a les fàbriques per tal d’ajudar a la família.

Per a les nenes el panorama era si fa no fa el mateix, o pitjor, amb la diferència que elles no solien anar “a estudi”: elles anaven “a costura”, on se’ls ensenyava a cosir, a brodar i potser un xic d'economia domèstica”, però llegir i escriure, ben poca cosa...

Aquesta situació la reflecteix força bé mossèn Josep Giribets, prevere regent de la parròquia els anys de l’establiment de la comunitt de Franciscanes a la nostra població, quan anotà, al Llibre d’Obra de la Parròquia: “Viendo cuán descuidada estaba la educación de las niñas de esta Parroquia, como tuve ocasión de observarlo al prepararlas para laa primeres comuniones [...] resolví comunicar al Excmo é Ilmo Sr. Obispo de la diòcesis mi proyecto de establecer en esta un colegio de niñas dirigido por Religiosas”.

I així fou com, a finals de segle, moltes famílies de Vilassar de Mar que volien que les seves filles tinguessin una bona formació, van demanar al Sr. Rector Mn. Josep Giriberts que se'n responsabilitzés.

Aprofitant la visita Pastoral que efectuà a la nostra parròquia el bisbe Urquinaona el 21 de desembre del 1980, el mossèn i feu la petició i Sa Ecel·lència ordenà que es posessin d’acord els representants religiosos i els municipals per tal de “establecer en esta población unes religioses ós sea un instituto religiosos dedicado á la enseñanza de las niñas”.

Així fou com el mossèn amb la valuosa ajuda “del sabio y virtuosísimo hijo de esta Parroquia Dr. D. Jaime Almera y Comas” van aconseguit que , al cap de només dos mesos, o sigui el 21 e febrer del 1881, arribessin a Vilassar de Mar les primeres cinc religioses: la mare Montserrat Casarramona i les germanes sor Paula Capellades, sor Nieves Casassa, sor Jacint Rosich i sor Bienvenida Uñó, membres de la congregació de Religioses Franciscanes fundada, pocs anys abans per la Mare Ravell.

Les monges van ser molt ben rebudes al poble i el dia de la seva arribada van ser acompanyades fins a casa seva, a l’actual carrer Montserrat núm. 6, que aleshores es deia “de Tras la Iglesia”. En aquesta casa de lloguer hi van viure i impartiren l'ensenyament però aviat se'ls va fer petita i van haver de buscar uns terrenys que cedí en Roc Batllori. Eren gairebé al descampat, al final del poble (d'aquell temps), en el camí del cementiri, que després va ser el carrer de sant Joan núm. 23, i finalment l'Avinguda Montevideo núm.14.

El dia 14 de desembre de 1891, amb l'assistència del Bisbe Jaume Català i de les autoritats civils i religioses locals, es va procedir a la benedicció de la primera pedra.

Amb molta il·lusió es va començar a construir gràcies a què els donatius anaven arribant, sobretot des d'Amèrica on hi havia persones de Vilassar de Mar que havien anat en busca de fortuna, però també d'altres fonts, com per exemple, la senyora Esperanceta Martorell d'Arenys de Mar però que passava moltes temporades aquí, va enviar un fuster perquè fes portes i finestres. I així, de mica en mica, i amb l'ajuda de molta gent es va acabar la construcció de la nova escola-convent.

L'autorització d'aquesta nova escola va ser donada pel Rectorat el dia 28 de novembre de 1904 i l'Ordre va ser publicada en el B.O.P. el dia 22 de desembre de 1904.

L'escola era dedicada a l'ensenyament femení i s'hi donaven les assignatures següents: Catecisme, Història Sagrada, Lectura, Escriptura, Gramàtica, Aritmètica, Geometria, Geografia i Història d'Espanya, Història Natural, Francès, Dibuix, Urbanitat, Higiene i Economia Domèstica, Solfeig, Piano i Labors d'agulla, de punt, tall i confecció, planxa, etc.

Als anys 1920-1930, els matins es dedicaven a l’ensenyament acadèmic i a la gimnàstica, mentre que les tardes eren per a les “labors” pròpies de les futures mestresses de casa.

En aquells difícils anys, va ser d’una gran ajuda econòmica per a l’escola, el seu servei de pensionat.

La guerra Civil del 1936 al 1939 va desballestar moltes coses, i el Col·legi de les Monges no se’n va lliurar...però acabada la guerra les religioses van anar tornant: sor Assumpció, sor Francisca, la mare Rossenda, sor Manuela,... i a mida que la situació de postguerra s’anava normalitzant i el nombre d’alumnes anava augmentant varen venir sor Madrona, la mare Lídia, sor Cecília i la mare Beatriz, que va ser qui va restablir la disciplina i l’ordre, que els primers anys després de la guerra s’havia relaxat força.

Al col·legi les alumnes hi passaven moltes hores, només feien festa ls dissabtes a la tarda i els diumenges i, encara que les classes acabaven a les cinc de la tarda, hi havia el que avui en diem “permanències”, fins a les set.

Cap al 1945 es varen començar a impartir classes de mecanografia, de càlcul mercantil i comerç, i a començaments dels anys 50 es començà el Batxillerat. Era, sens dubte, la millor escola de Vilassar de Mar.

En aquells anys a l’escola ja hi havia nens però només fins als sis anys. Sor Francisca era la que s’encarregava de tots ells i també era qui ensenyava taquigrafia a les alumnes que s’hi apuntaven despès de les dotze, quan acabaven les classes del matí.

A mitjans dels anys 1950 sortí la primera promoció d’estudiants de Comerç i Batxillerat que havien de passar els exàmens a l’Acadèmia Cots i a l’Institut Maragall, de Barcelona.

També en aquests anys es va començar a practicar esport, es va construir la pista de bàsquet i s’organitzaven partits amb els pobles veïns, sobretot Argentona, on les Franciscanes també tenien una escola. El nom de l’equip era “Stel·la Maris”, l’encarregada era sor Adelaida, gran afeccionada a aquest esport.

A finals dels anys cinquanta es varen aconseguir títols importants i moltes varen ser les alumnes que jugaren a aquest esport, algunes d’elles mol bones que varen jugar a primera categoria.

Cap als anys seixanta s’incorporen professores seglars per a ensenyar Batxillerat i, a finals d’aquesta dècada, l’escola va tornar a quedar-se petita i es construí el pavelló i s’obrí una entrada pel carrer de Colom.

A iniciativa de la mare Victorina Valls, l’any 1961, es va formar l’Associació d’Exalumnes que va tenir una gran importància per l’ajut social i cultural que va donar per al poble: es feien trobades, cursets de llengua catalana i excursions. Les activitats d’aquesta Associació continuaren fins l’any 1996 en què es va dissoldre amb un gran sopar de comiat.

A mitjans dels 80 els nens ja no van haver de deixar l’escola després del parvulari ja que l’escola va ser mixta i, a mesura que les activitats i l’alumnat creixien també ho anaven fent les instal·lacions, amb reformes a una part de la planta baixa i de la capella, la construcció d’un laboratori al primer pis i un gimnàs al pati...

A dia d’avui, més de cent anys després de la seva fundació, l’escola segueix adaptant-se als nous reptes que planteja l’educació dels nostres dies i, sobretot, segueix acollint vilassarencs i vilassarenques amb la mateixa voluntat de la congregació religiosa, la il·lusió del professorat  i amb l’estima de moltes persones que han cregut amb la nostra línia d’ensenyament.

El camí des de l’arribada de les primeres religioses l’any 1981, ha esta llarg però la llavor sembrada ha donat grans fruits. Ara ens resta continuar....

Cronologia

- El 1890 hi havia 120 alumnes.

- El 1897 les alumnes eren 125. A més hi havia l'Escola Dominical per als treballadors i treballadores, amb 55 alumnes. La casa ja era de propietat.

- El 1904 el nom del Col·legi ja era "Presentación de Ntra. Sra.", de caràcter catòlic i dedicat a l'ensenyament de nenes.

- 1936-1939 per raó de la guerra civil, les monges van marxar. L'escola va continuar funcionant i l'hort del convent va ser convertit en pati per als nens.

- El 1939 tornen les monges i d'una manera precària torna a funcionar l'escola.

- El 1959 es funda l'Associació d'Antigues Alumnes amb el Consiliari Mossèn Canalias.

- El 1987 l’escola esdevé mixta.

- El 1996 es dissol l’Associació d’Exalumnes.

- El 1997 l’escola passa a ser d’Infantil i Primària, de 3 a 12 anys.

Com era? Vols veure com era l'escola La Presentació? A continuació us mostrem un seguit de fotografies que hem tret d'un calaix oblidat on es pot veure l'escola fa ja uns quants anys.

ozio_gallery_jgallery